COM ACTUO SI EL MEU FILL/A TÉ TERRORS NOCTURNS?

Els terrors nocturns així com els malsons són manifestacions psíquiques que formen part del procés natural de maduració dels infants i no constitueixen cap tipus de trastorn ni psicopatologia. Primerament caldrà diferenciar els malsons dels  terrors nocturns. Els primers són més freqüents (inici entre els 3 i els 6 anys) i es produeixen per elaborar pors i situacions angoixants del propi procés de creixement. Quan l’infant es desperta del malson acostuma a recordar-ne el contingut i es mostra visiblement afectat reclamant la presència de l’adult per tranquilitzar-se. A diferència dels malsons, durant els terrors nocturns l’infant es mostra molt angoixat, plora, crida i s’agita, però no acostuma a despertar-se o si ho fa es mostra molt desorientat i recorda vagament el contingut del somni. Durant l’episodi en que succeeix el terror nocturn, no se li ha de parlar ni despertar-lo, cal esperar a que l’episodi segueixi el seu curs però sota la nostra vigilància. Tant si es tracta d’un malson com si es tracta d’un terror nocturn caldrà valorar el comportant de l’infant durant el dia i veure si hi ha situacions a casa o a l’escola que el poden estar angoixant o preocupant, ja que aquestes en poden ser les causes. Els malsons i els terrors nocturns no precisen de tractament, acostumen a desaparèixer a mesura que el nen/a creix. No obstant, si la freqüència de malsons i terrors nocturns  és molt alta i/o persisteix més enllà dels 6 mesos caldrà consultar-ho amb un professional especialitzat.

QUÈ LI HAIG DE DIR AL MEU FILL/A QUAN TÉ UNA NOTA A L´AGENDA?

L’agenda és l’eina de comunicació entre la família i l’escola, per tant és el mitjà a través del qual podeu conèixer deures, exàmens, sortides, festius, etc. i també tenir informació sobre el seu rendiment i comportament. Quan el vostre fill us ensenya una nota d’un mestre, és important tenir clar que la responsabilitat d’aquella nota és del vostre fill. Per això,  cal parlar-hi, valorar què ha passat i ajudar-lo a pensar què pot fer per redreçar la situació. No hem de castigar, però sí pensar que potser el vostre fill/a necessita que l’ajudeu en algun aspecte. Si la nota és relativa a la manca de deures potser necessita una mica d’acompanyament, que li pregunteu quins deures té i valorar si entén el que li demanen que ha de fer. Si la nota és relativa a un mal comportament, cal preguntar-li què ha passat per entendre’n els motius, i fer-lo pensar en la responsabilitat dels seus actes i l’efecte que tenen sobre les persones. En qualsevol cas, la nota ha de servir per ajudar-lo a créixer i millorar en les seves debilitats.

COM ES POT LIMITAR LA TELEVISIÓ I ELS VIDEOJOCS ALS NENS/ES ?

La televisió, el vídeo i els videojocs poden ser útils i adequats en determinants moments, però sovint tant els nens com els adults en fan un consum desmesurat i empobridor, que els fa perdre estona que podrien dedicar a tasques més creatives i enriquidores. Cal parlar amb els nens i ensenyar-los des de ben petits a triar quin programa (o quina pel·lícula) veuran, o a quin videojoc jugaran i per quanta estona. En els altres moments, val més oferir-los alternatives interessants que també poden gaudir: jocs de taula, anar a la biblioteca a llegir o escoltar un conte a “L’hora del conte”, fer un pastís amb nosaltres, fer manualitats amb materials diversos, anar al parc, inventar-se una història i si el nen/a és prou gran escriure-la o dibuixar-la, llegir, fer una activitat esportiva, tocar un instrument, etc.  

QUAN UN NEN/A ES PORTA MALAMENT, L´HE DE CASTIGAR?

“Quan un nen/a es porta malament” hem de veure perquè i pensar com l'ajudem a regular el seu comportament. El càstig sovint empitjora la relació dels pares amb el fill i fa que aquest tingui una autoimatge negativa de sí mateix. Acostumem a pensar que un nen ha d’aprendre a cordar-se les sabates i per això l’hem d’ensenyar, però de vegades donem per fet que un nen ha de “portar-se bé” sense que nosaltres li diem com i perquè. Els nens/es acostumen a comportar-se adequadament a la biblioteca, al parc, a una festa d’aniversari, al cinema, al supermercat, etc. si els anticipem on els portem, què farem, que no es pot fer i què esperem que faci. És a dir, si establim límits clars  respecte al que poden i no poden fer en cada situació, ens estalviem haver de castigar-los. Per exemple, si anem al supermercat, podem explicar-los que ens poden ajudar a agafar els productes que necessitem. D’aquesta manera, els infants se senten contents de poder ajudar-nos i afavorim una sana autoestima, a l’hora que prevenim “que es portin malament” perquè s’avorreixen o perquè no saben clarament què poden fer.

COM AJUDO AL MEU FILL/A A TENIR UN BON RENDIMENT?

Tenir un bon rendiment a l’escola va molt lligat a l’adquisició progressiva de responsabilitats i autonomia per part del nen/a, i això és un procés que comença més aviat del que ens pensem. Des de ben petits hem de fomentar que facin per sí mateixos tot allò que poden fer, d’aquesta manera els anem donant un missatge implícit lligat a l’autoestima: “Tu pots, ets capaç”. Així, començarem amb l’aprenentatge dels hàbits d’higiene, alimentació, vestir, etc… i anirem arribant a les responsabilitats envers l’escola. En aquest punt, nosaltres recomanem que els nens/es s’acostumin a tenir una rutina estable per les tardes, en la que hi hagi temps per fer deures, lectura i repassar el que s’ha fet  a l’escola i temps d’esbarjo; si són més grans  a més de continuar amb la rutina de la tarda, també caldrà ajudar-los a planificar i organitzar la setmana en funció dels exàmens, treballs, llibres de lectura, etc. I sense oblidar-nos d’un aspecte important, valorar-los positivament, ajudar-los en allò que els costa més, fer-los veure la importància de l’ esforç, de l’estudi, la lectura, etc… i animar-los a superar els petits entrebancs amb paciència i comprensió.

AL MEU FILL LI COSTA LLEGIR, TÉ DISLÈXIA?

La dislèxia és un trastorn de l'aprenentatge, que fa que els nens tinguin dificultats a l'hora de llegir i escriure. El procés d'aprenentatge de la lectura i la escriptura no acaba de madurar fins a finals de 2n de primària, per això no es pot parlar de dislèxia abans d'aquest moment. No obstant, sí que podem observar   indicadors i podem fer una intervenció preventiva tant a l'aula, com orientant a la família en tipus d'activitats de reforç, i també es pot considerar oportú la intervenció d'un especialista (logopeda o psicopedagog) per incidir de manera més intensiva. El Col·legi de Logopedes de Catalunya considera que el diagnòstic de dislèxia es fa quan a pesar d'haver realitzar tractament logopèdic durant 2 anys per tractar les dificultats de lectoescriptura no s'observa una millora significativa.

COM DESENVOLUPEN ELS NENS/ES LA SEVA AUTONOMIA I RESPONSABILIAT?

PER TAL QUE ELS NENS/ES DESENVOLUPIN LA SEVA AUTONOMIA I RESPONABILITAT.

CAL TENIR MOLT PRESENT

• Valorar les fites aconseguides i l'esforç que s'hi ha posat.
• Ensenyar amb l'exemple.
• Afavorir la participació dels fills/es, en converses i decisions de la família.
• Ajudar-los a veure's de manera realista i a reconèixer les seves capacitats i també les seves febleses i dificultats.
• No cridar-los o amenaçar-los.
• No sobre protegir-los, deixeu-los que s’enfrontin a les dificultats.
• No comparar-los amb altres nens/es o fer-los sentir vergonya davant dels altres.
• Mantenir criteris i coherència davant dels fills.