Una mestra d’infantil ens ha fet arribar un article molt interessant que ens
pot ajudar a reflexionar sobre la importància dels jocs de taula pel
desenvolupament i l’aprenentatge dels nostres fills, en una època on les
pantalles ocupen un lloc important. L’autor és en Xavier Moratonas, fundador de
Lu2 (www.lu2.cat), i especialista en Aprenentatge Basat en Jocs que treballa exclusivament amb jocs que
puguin ser utilitzats com a recurs pedagògic i educatiu.
JOCS DE TAULA
JOCS DIGITALS
Coneixement del joc
Permeten més llibertat i estimulen la creativitat. Per
exemple:
-Un cop coneixes el regles del joc pots decidir què fer,
quina estratègia utilitzar, i contemplar les estratègies dels altres
jugadors, etc.
Són més “còmodes”però alhora limiten la llibertat d’accions
i la creativitat. Per exemple:
-Et fa suggeriments sobre què fer, et diu quan has d’actuar,
et suma els punts, etc.
Interacció social
Afavoreixen la relació amb altres persones, la qual
cosa permet crear vincles i i lligams afectius.
El tauler de joc es un espai de comunicació i
intercanvi d’idees i pensaments.
Acostumen a fer-se servir de manera individual.
No obstant alguns jocs també es juguen en grups virtuals,
no obstant no hi ha espai per l’intercanvi comunicatiu.
Tangibilitat
Es manipulen daus, peons, fitxes, comptadors,
plataformes, taulers, imants, timbres, làmines, llàpissos, de diferents
materials, mides i disseny, la qual cosa aporta riquesa sensorial i
manipulativa.
La gran majoria tenen
un nivell de definició i riquesa de detalls visuals molt atractius per petits
i grans.
“No es tracta de triar un
tipus de joc a l’altre, no són excloents. Un ús equilibrat ens permetrà
extreure el millor de cadascun d’ells” Xavier Moratonas . Jocs de taula vs. Joc digital.
Revista Logopedia, gener-juliol de 2015.
La dislèxia és un trastorn de l’aprenentatge que afecta a
la lectura i/o l’escriptura i on la comprensió lectora queda compromesa. Tot i
que podem detectar indicadors ja a finals de P5 o 1r de primària, no es pot diagnosticar
aquest trastorn durant el cicle inicial ja que es considera que durant aquesta
etapa es desenvolupa i consolida el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. No obstant, sí que es pot fer una detecció precoç de les dificultats i iniciar un tractament logopédic o psicopedagògic. Actualment, amb una detecció i intervenció precoç i algunes adaptacions
metodològiques a l’escola els nens i nenes
amb aquestes dificultats milloren significativament la seva eficàcia lectora i
en general el seu rendiment.
A continuació us adjuntem un recull de recursos per
ajudar als nens i nenes en l’adquisició del procés de la lectoescriptura, que
poden, o no, tenir dislèxia. Esperem que us siguin d’utilitat. Cliqueu sobre el títol.
Aquesta aplicació és
una recomanació d’una mare d’una alumna de l’escola amb dislèxia. És un una
app, creada per per Luz Rello, Clara Bayarri y Azuki Gorriz, amb l’objectiu de
que els nens i nenes amb dificultats en la lectoescriptura o dislèxia puguin superar
aquestes dificultats amb jocs divertits.
Després de 12 sessions de 20 minuts, la app millora l’ortografia dels
nens de 9 a 11 anys. Piruletras és una aplicació gratuïta i està disponible per
dispositius mòbils iOS.
És una app destinada a estudiantes de més edat. És un
processador de text que té com a objectiu mantenir l’atenció de qui el fa
servir, per tal de prevenir la confusió visual dels caràcters. Aquest processador
de texts es basa en un aprenentatge visual, per això compta amb una base de
dades que emmagatzema fins a 10.000 paraules amb representació gràfica per tal
que els usuaris associïn el concepte a una imatge. Adaproes una aplicació gratuïta, ja que
depèn del projecte FEDER de la UE.
3) Disanedu.Santiago Campo, Diego Guerrero y Santiago Ortiz
han desenvolupat aquesta aplicació interactiva per millorar la competència
lectora. A través del seu microsite es treballa la velocitat lectora, la comprensió
de textos i perfeccionar la lectura paraula a paraula. Els autors recomanen
tres sessions diàries de tres minuts cada una.
4) Omisió de síl·labes:aquest enllaç, disponible a la web deOrientación
Andújar, proposa diferents fitxes
la lectoescritura. Aquestes fitxes integren elements de la vida quotidiana que els
alumnes han d’identificar i escriure. També han de dividir la paraula en
sil·labes; una altra tasca és crear noves paraules a les que han d’assignar una
definició inventada.
5)Lectura i escriptura per nens amb dislèxia: Es treballa la discriminació auditiva dels fonemes,
jocs mentals amb paraules que poden ser reals o inventades, identificació
visual de grafemes, etc.
6)La magia de las palabras: els nens escolten el so de les lletres, les
paraules i les frases que escriuen en la pantalla del Ipad. Recopila 215 proves
d’ortografia tot i que es possible integrar-ne de noves. Preu 2,69 euros.
7) El muro:en el joc El muro s’han d’ordenar les lletres que
apareixen a la pantalla i formar paraules. Així es treballa la consciència
fonològica de manera lúdica. que ordenar las letras que aparecen en pantalla
para formar paraules.
Aquest curs ens toca passar a tots els alumnes d´E. Infantil i Primària per la Granja Escola de Santa Maria de Palautordera. Aquest primer trimestre ho han fet tots els grups de Primària.
Cada dos anys
programem aquestes sortides que tenen com a objectiu treballar l´Educació
Emocional.
En aquesta granja-escola al peu del
Montseny ja fa uns anys que en totes les seves activitats i tallers apliquen el
“MÈTODE LA GRANJA” que treballa totes les competències emocionals amb les eines
del coaching, el feed-back i l´alt rendiment.
Desvetllen en els nens i nenes l´interés
i la motivació, els acompanyen a reconèixer les seves emocions i els entrenen
en les seves habilitats personals i socials, amb l´objectiu d´aconseguir nens i
nenes emocionalment més intel.ligents i feliços.
Aquest curs els nens i nenes de primer i
segon han fet un seguit d´activitats per entrenar la valentía i vencer les
seves pors. Els nois i noies del cicle mitjà i superior han practicat les
habilitats socials i la cohesió grupal.
Podeu veure totes les imatges de la sortida a la WEB de l´escola.
Els nois i noies de 2n d’ ESO B van tenir una experiència fa uns dies que no els ha deixat indiferents. Van ajudar uns companys
de 1er d’ ESO a fer una infracció, sense adonar-se, la majoria, que quan un
ajuda o encobreix una malifeta, se’n fa també responsable.
Després de reflexionar tots plegats, aquí teniu les
seves conclusions en forma de murals. Perquè
els conflictes, sens
dubte, ajuden a aprendre.
Primer reflexionen sobre el que ha passat
Després assumeixen les conseqüències dels seus actes i pensen què poden fer per reparar el que han fet
També és molt important posar nom a les emocions: Pensen sobre com se senten
I finalment, reflexionen sobre el que han aprés. L'aprenentatge a l'escola també està en aquestes situacions socials: aprendre a conviure també implica saber afrontar els conflictes.
"Si no deixes al teu fill assumir riscos mai sabrà el que és la llibertat"
Una mare de l´escola ens ha fet arribar aquesta interessant entrevista que ens ajuda a reflexionar per una banda, sobre la desconnexió dels nostres infants i de la societat en general del món natural, i per altra sobre la sobreprotecció dels infants.
Volem donar-vos la benvinguda a un nou curs. Un curs en el qual estarem de celebració, ja que commemorem el tri centenari del nostre fundador Sant LLuís Maria de Montfort. (1716-2016). Des del Departament d´Orientació, i en nom de tot el personal del centre, ens proposem assumir amb il·lusió tots els reptes i totes les oportunitats de creixement que ens portarà aquest curs.
Avui us volem
presentar The Butterfly Circus (El
Circ de la Papallona): un curtmetratge protagonitzat per Nick Vujicic i dirigit
per Joshua Weigel el 2009. Durant la dècada dels anys 30, en una situació de
crisi i desencís, el Circ de les
Papallones realitza funcions per fer arribar una mica de llum arreu del país. Will,
el protagonista, és un noi que ha perdut
les extremitats. El seu destí fa un gir inesperat gràcies al poder d’una mirada
que li obre la porta a noves possibilitats. La història és un cant a
l’optimisme i a l’esperit de superació com a antídots dels prejudicis i
l’autocomplaença.
Nick Vujicic és l’actor australià protagonista de “Butterfly Circus” (2009). Vujicic va néixer el 1982 sense extremitats, però això no li va impedir d’estudiar comptabilitat i finances. En l’actualitat, és escriptor, predicador i director de Life Without Limbs, una organització per apersones amb discapacitats físiques. Vujicic imparteix conferències sobre motivació i superació personal arreu del món. Mitjançant el seu propi exemple, defensa que les veritables limitacions estan en la nostra ment.
Us volem presentar l´Eva Bach Eva Bach Cobacho (Manresa, 1963), és llicenciada en Ciències de l´Educació, mestra, formadora de formadors i escriptora. És especialista en desenvolupament personal, intel.ligència emocional, comunicació i relacions interpersonals. Es dedica a la formació permanent del professorat, pares i adults en general, i és assessora pedagògica en diferents institucions i organismes públics i privats. És autora de nombrosos articles i de diversos llibres. A continuació us deixem un resum d´una de les seves últimes ponències que parla especialment de la relació família-escola i un vídeo amb la ponència íntegra. Ben segur que les seves paraules ens serviran per reflexionar i potser ens animaran a llegir algun dels seus llibres.
"La maestra y madre empezó su ponencia con una metáfora: “Familia y escuela vamos en la misma barca". En ocasiones nos miramos, cooperamos, nos hablamos y nos coordinamos. En ocasiones nos ponemos de espaldas, no nos miramos, no nos hablamos, no nos organizamos. Y entonces no avanzamos. Y los niños están en el agua, esperando que nos pongamos de acuerdo”. De este modo, Eva Bach hace hincapié en que los enfrentamientos entre padres y profesores perjudican seriamente a nuestros hijos, por lo que en su conferencia nos brinda diez ideas para que padres, madres y profesores “podamos cooperar en beneficio del crecimiento y la educación de nuestros niños”.
Los principios que nos propone son diez. Lo primero que nos propone Eva Bach es fomentar la confianza: “Los padres tenemos que estar convencidos de que nuestros hijos están en buenas manos”. Además, debemos buscar colegios con los que sintamos una “sintonía de fondo: nos deben guiar unos valores, unos objetivos, unos sentimientos, unas motivaciones parecidas, similares, coincidentes, cuanto menos compatibles”. Es importante también “tener muy claras las funciones de cada cual”. La experta recuerda que muchas veces “algunos padres pretendemos decir a los profesores cómo lo tienen que hacer o qué tienen que hacer al enseñar” y en ocasiones “hay profesores que piensan que son mejores que los padres de sus alumnos, se sitúan en una posición de superioridad y desde ahí aleccionan”.
A pesar de la necesidad de la sintonía de fondo, Eva Bach subraya que los niños deben tener claro que “en el cole rigen las normas del cole; en casa de los abuelos, las de los abuelos, y en nuestra casa, las nuestras”. No es necesario estar de acuerdo en todo, “lo único que necesitan los niños y las niñas es que las personas responsables de su educación nos respetemos y nos validemos entre nosotros. Cuando nos validamos ganan ellos y ganamos todos”. Otro de los principios de los que quiso hablar Eva es la comunicación asertiva. Como explica ella misma, “consiste en poner corazón incluso cuando discrepamos”. Para comunicar con asertividad, es necesario expresar nuestro punto de vista de manera respetuosa y escuchar el punto de vista de la otra persona: “Es una danza entre el tú y el yo. Es “yo siento esto, ¿tú qué sientes?”. El sexto principio consiste en recordar que hasta los profesores menos brillantes también educan y tener presente “una frase muy asertiva que nuestros hijos y nosotros debemos aprender: ‘No me gusta no significa que no vale’. Las personas que no nos gustan también pueden enseñaros, aportarnos y es importante descubrirlo”.
Por otro lado, Eva recuerda que es necesario que nuestros hijos sean los responsables de llevarse bien con sus profesores y sus padres y madres “les vamos a dar recursos, herramientas sociales y emocionales, para que puedan relacionarse positivamente”. El octavo principio es esencial para la vida: “el contagio emocional positivo”. Eva Bach nos anima a “revisar qué emociones estamos transmitiendo a nuestros hijos sobre los profesores, la escuela, el aprendizaje, el crecimiento, la vida, los otros…”. Nos invita a “ver si estamos transmitiendo esperanza, confianza, alegría, entusiasmo, respeto, ternura, calidez, o todo lo contrario”. Aplicado a la relación con los profesores, Eva recomienda “tratar de ver algo positivo en los profesores de nuestros hijos para luego transmitirlo a nuestros hijos”. En cuanto a las alianzas que hay que crear, se trata de construirla “con sus profesores a favor de nuestros hijos. No debemos exigirles lo que no les corresponde darnos, ni proyectar en la escuela todo lo que nos supera y pedirles que arreglen todo lo que no sabemos arreglar”. Incluso, recuerda Eva, tampoco deberíamos sobreproteger a nuestros hijos frente a los profesores para librarnos de nuestro sentimiento de culpa por no dedicarles tiempo.
Eva nos anima a implicarnos en la necesaria tarea de “restablecer el prestigio de la profesión docente. La profesión docente es la única que enseña y ayuda a desarrollar todo el resto. Tenemos que contribuir a que los profesores sean mirados con toda la autoridad y todo el respeto”. Y por último, nos recomienda usar una varita mágica: “Todos tenemos una varita mágica, algunas las tenemos en desuso. Os recomiendo recuperarla y usarla para convertiros en magos y hadas. Un mago o una hada es una persona que activa nuestro potencial. Cree en nosotros más allá de nuestras limitaciones y nuestros errores, que nos catapulta a los mejores sueños, que nos da ánimos en horas bajas y soporte y consuelo ante los grandes retos”. Pues bien, Eva nos anima a usar “la varita para iluminar el corazón y el potencial de vuestros hijos y también utilizarla para ver a los profesores como grandes magos y hadas para nuestros hijos y para el mundo y la sociedad en general”.
Sempre diem que els adults som un mirall per als nens... Aquest vídeo ens mostra els efectes de fins a quin punt és de certa aquesta afirmació. El vídeo també ens ensenya que la mirada dels nens, sovint, està més lliure de prejudicis que la dels adults; en això ells poden ser un mirall per als adults.
Us deixem una interessant entrevista amb la psicòloga Cristina Gutiérrez directora del Projecte Escola La Granja que ens parla sobre els efectes de la sobreprotecció.
Aquest trimestre, a les tutories de Primària ens hem proposat recuperar un munt de paraules que a vegades semblen perdudes. Paraules que ens permeten apropar-nos als altres, interessar-nos per ells, desitjar-lis un bon dia.... En definitiva paraules amigues que ens conviden a ser més cordials, més amables, paraules que reforcen la nostra amistat i que ens porten a mirar-nos als ulls i dibuixar un somriure.
Hem treballat aquestes paraules en totes les llengües que conviuen al nostre centre. Paraules amigues, que ens uneixen.
