Sobre la protecció dels fills: 'Quan protegim, estem desprotegint'

Us deixem una interessant entrevista amb la psicòloga Cristina Gutiérrez directora del Projecte Escola La Granja que ens parla sobre els efectes de la sobreprotecció.

Sobre la protecció dels fills: 'Quan protegim, estem desprotegint'

PARAULES AMIGUES

 Aquest trimestre, a les tutories de Primària ens hem proposat recuperar un munt de paraules que a vegades semblen perdudes. Paraules que ens permeten apropar-nos als altres, interessar-nos per ells, desitjar-lis un bon dia.... En definitiva paraules amigues que ens conviden a ser més cordials, més amables,  paraules que reforcen la nostra amistat i que ens porten a mirar-nos als ulls i dibuixar un somriure.

Hem treballat aquestes paraules en totes les llengües que conviuen al nostre centre. Paraules amigues, que ens uneixen.

 

Bon dia (Moldau)

Hola (Moldau)

COM S'ESTUDIA?

A continuació podeu veure aquest vídeo amb unes pautes molt senzilles sobre com estudiar, esperem que us sigui d'utilitat.

EMOCIONARIO Y VALORES DE ORO

L´editorial Palabras Aladas es una editorial petita que té com a ideari contribuir a que els nens i nenes es converteixin en alumnes emocionalment sans.

En el següent enllaç trobareu informació sobre aquestes publicacionshttp://www.palabrasaladas.com/index.html

COM ACTUO SI EL MEU FILL/A TÉ TERRORS NOCTURNS?

Els terrors nocturns així com els malsons són manifestacions psíquiques que formen part del procés natural de maduració dels infants i no constitueixen cap tipus de trastorn ni psicopatologia. Primerament caldrà diferenciar els malsons dels  terrors nocturns. Els primers són més freqüents (inici entre els 3 i els 6 anys) i es produeixen per elaborar pors i situacions angoixants del propi procés de creixement. Quan l’infant es desperta del malson acostuma a recordar-ne el contingut i es mostra visiblement afectat reclamant la presència de l’adult per tranquilitzar-se. A diferència dels malsons, durant els terrors nocturns l’infant es mostra molt angoixat, plora, crida i s’agita, però no acostuma a despertar-se o si ho fa es mostra molt desorientat i recorda vagament el contingut del somni. Durant l’episodi en que succeeix el terror nocturn, no se li ha de parlar ni despertar-lo, cal esperar a que l’episodi segueixi el seu curs però sota la nostra vigilància. Tant si es tracta d’un malson com si es tracta d’un terror nocturn caldrà valorar el comportant de l’infant durant el dia i veure si hi ha situacions a casa o a l’escola que el poden estar angoixant o preocupant, ja que aquestes en poden ser les causes. Els malsons i els terrors nocturns no precisen de tractament, acostumen a desaparèixer a mesura que el nen/a creix. No obstant, si la freqüència de malsons i terrors nocturns  és molt alta i/o persisteix més enllà dels 6 mesos caldrà consultar-ho amb un professional especialitzat.

QUÈ LI HAIG DE DIR AL MEU FILL/A QUAN TÉ UNA NOTA A L´AGENDA?

L’agenda és l’eina de comunicació entre la família i l’escola, per tant és el mitjà a través del qual podeu conèixer deures, exàmens, sortides, festius, etc. i també tenir informació sobre el seu rendiment i comportament. Quan el vostre fill us ensenya una nota d’un mestre, és important tenir clar que la responsabilitat d’aquella nota és del vostre fill. Per això,  cal parlar-hi, valorar què ha passat i ajudar-lo a pensar què pot fer per redreçar la situació. No hem de castigar, però sí pensar que potser el vostre fill/a necessita que l’ajudeu en algun aspecte. Si la nota és relativa a la manca de deures potser necessita una mica d’acompanyament, que li pregunteu quins deures té i valorar si entén el que li demanen que ha de fer. Si la nota és relativa a un mal comportament, cal preguntar-li què ha passat per entendre’n els motius, i fer-lo pensar en la responsabilitat dels seus actes i l’efecte que tenen sobre les persones. En qualsevol cas, la nota ha de servir per ajudar-lo a créixer i millorar en les seves debilitats.

COM ES POT LIMITAR LA TELEVISIÓ I ELS VIDEOJOCS ALS NENS/ES ?

La televisió, el vídeo i els videojocs poden ser útils i adequats en determinants moments, però sovint tant els nens com els adults en fan un consum desmesurat i empobridor, que els fa perdre estona que podrien dedicar a tasques més creatives i enriquidores. Cal parlar amb els nens i ensenyar-los des de ben petits a triar quin programa (o quina pel·lícula) veuran, o a quin videojoc jugaran i per quanta estona. En els altres moments, val més oferir-los alternatives interessants que també poden gaudir: jocs de taula, anar a la biblioteca a llegir o escoltar un conte a “L’hora del conte”, fer un pastís amb nosaltres, fer manualitats amb materials diversos, anar al parc, inventar-se una història i si el nen/a és prou gran escriure-la o dibuixar-la, llegir, fer una activitat esportiva, tocar un instrument, etc.  

QUAN UN NEN/A ES PORTA MALAMENT, L´HE DE CASTIGAR?

“Quan un nen/a es porta malament” hem de veure perquè i pensar com l'ajudem a regular el seu comportament. El càstig sovint empitjora la relació dels pares amb el fill i fa que aquest tingui una autoimatge negativa de sí mateix. Acostumem a pensar que un nen ha d’aprendre a cordar-se les sabates i per això l’hem d’ensenyar, però de vegades donem per fet que un nen ha de “portar-se bé” sense que nosaltres li diem com i perquè. Els nens/es acostumen a comportar-se adequadament a la biblioteca, al parc, a una festa d’aniversari, al cinema, al supermercat, etc. si els anticipem on els portem, què farem, que no es pot fer i què esperem que faci. És a dir, si establim límits clars  respecte al que poden i no poden fer en cada situació, ens estalviem haver de castigar-los. Per exemple, si anem al supermercat, podem explicar-los que ens poden ajudar a agafar els productes que necessitem. D’aquesta manera, els infants se senten contents de poder ajudar-nos i afavorim una sana autoestima, a l’hora que prevenim “que es portin malament” perquè s’avorreixen o perquè no saben clarament què poden fer.

COM AJUDO AL MEU FILL/A A TENIR UN BON RENDIMENT?

Tenir un bon rendiment a l’escola va molt lligat a l’adquisició progressiva de responsabilitats i autonomia per part del nen/a, i això és un procés que comença més aviat del que ens pensem. Des de ben petits hem de fomentar que facin per sí mateixos tot allò que poden fer, d’aquesta manera els anem donant un missatge implícit lligat a l’autoestima: “Tu pots, ets capaç”. Així, començarem amb l’aprenentatge dels hàbits d’higiene, alimentació, vestir, etc… i anirem arribant a les responsabilitats envers l’escola. En aquest punt, nosaltres recomanem que els nens/es s’acostumin a tenir una rutina estable per les tardes, en la que hi hagi temps per fer deures, lectura i repassar el que s’ha fet  a l’escola i temps d’esbarjo; si són més grans  a més de continuar amb la rutina de la tarda, també caldrà ajudar-los a planificar i organitzar la setmana en funció dels exàmens, treballs, llibres de lectura, etc. I sense oblidar-nos d’un aspecte important, valorar-los positivament, ajudar-los en allò que els costa més, fer-los veure la importància de l’ esforç, de l’estudi, la lectura, etc… i animar-los a superar els petits entrebancs amb paciència i comprensió.

AL MEU FILL LI COSTA LLEGIR, TÉ DISLÈXIA?

La dislèxia és un trastorn de l'aprenentatge, que fa que els nens tinguin dificultats a l'hora de llegir i escriure. El procés d'aprenentatge de la lectura i la escriptura no acaba de madurar fins a finals de 2n de primària, per això no es pot parlar de dislèxia abans d'aquest moment. No obstant, sí que podem observar   indicadors i podem fer una intervenció preventiva tant a l'aula, com orientant a la família en tipus d'activitats de reforç, i també es pot considerar oportú la intervenció d'un especialista (logopeda o psicopedagog) per incidir de manera més intensiva. El Col·legi de Logopedes de Catalunya considera que el diagnòstic de dislèxia es fa quan a pesar d'haver realitzar tractament logopèdic durant 2 anys per tractar les dificultats de lectoescriptura no s'observa una millora significativa.

REUNIONS DE PARES SEGON TRIMESTRE

A continuació teniu els enllaços dels vídeos d´algunes de les reunions de pares i mares d´aquest segon trimestre.

En aquestes reunions hem reflexionat sobre el modelatge que podem exercir sobre els nostres infants.

A les nostres mans tenim la pastilla de sabó que volem modelar, la seva essència. Quina es la millor manera de fer-ho? El nostre exemple, les nostres accions... Els nostres fills/es ens observen i fan allò que veuen. " Una imatge, una acció val més que mil paraules i discursos. Prediquem amb el nostre exemple"

Per veure´ls amb més calma i reflexionar.

"ELS NOSTRES ARBRES: LES NOSTRES ARRELS" (6è de primària)

L´altre dia a la classe de 6è, de forma gairebé casual (tot i que les casualitats no existeixen) vam tenir una sessió de tutoria molt especial. Vam començar a parlar dels arbres, el que implica el creixement d´un arbre, d´una llavor, les parts de l´arbre i molt especialment les seves arrels. A poc a poc, comentari a comentari ens vam anar identificant amb l´arbre i vam reflexionar sobre les nostres pròpies arrels: els nostres pares, els nostres avis, besavis... Tots provenim d´un llinatge familiar  extens que ens sostè i ens lliga a la vida.

Ens vam posar mans a l´obra i cadascú va dibuixar el seu arbre, amb les seves arrels, identificant aquelles persones que els sostenien: els pares, els avis.... 

Aquí teniu unes quantes mostres i les reflexions que es van anar produint:

- "I el meu padrastre? Tambè el poso a les arrels?. Aquí vam veure que a les arrels hi podien tenir cabuda totes les persones que s´incorporaven a la família, sense oblidar mai els nostres pares biològics... Va ser un moment especial per a molts!

- "I els amics? Els puc posar a les arrels?" "Jo els he representat amb uns ocells a les branques" "I jo amb unes flors" - Van afegir altres nois i noies. Vam decidir que els amics no estan a les nostres arrels, tot i que ens encanta sentir-los propers i fer-lis un lloc molt especial en el nostre arbre.

- "Jo he dibuixat moltes branques. Són com les meves mans i totes les coses que faig"

- "El meu arbre té un forat en el tronc i un esquirol a dins". "Què bonic!. Això vol dir que deixes entrar algú especial en la teva vida"

- "I jo he fet una caseta, pels ocells, perquè m´agrada ajudar i escoltar els meus amics"

- "Jo he dibuixat moltes fulles caigudes. Són els errors que he comés i que els he de tenir presents per no tornar a caure". Aquestes fulles caigudes també representen tot allò que ja no ens serveix, que deixem enrere perquè ens estem fent grans...

Uau!!! Una sessió especial, plena de tendresa i emocions

COM DESENVOLUPEN ELS NENS/ES LA SEVA AUTONOMIA I RESPONSABILIAT?

PER TAL QUE ELS NENS/ES DESENVOLUPIN LA SEVA AUTONOMIA I RESPONABILITAT.

CAL TENIR MOLT PRESENT

• Valorar les fites aconseguides i l'esforç que s'hi ha posat.
• Ensenyar amb l'exemple.
• Afavorir la participació dels fills/es, en converses i decisions de la família.
• Ajudar-los a veure's de manera realista i a reconèixer les seves capacitats i també les seves febleses i dificultats.
• No cridar-los o amenaçar-los.
• No sobre protegir-los, deixeu-los que s’enfrontin a les dificultats.
• No comparar-los amb altres nens/es o fer-los sentir vergonya davant dels altres.
• Mantenir criteris i coherència davant dels fills.

EL SERVEI DE MEDIACIÓ A LA NOSTRA ESCOLA

Què és la mediació?

La mediació és un mètode estructurat de resolució de conflictes mitjançant la intervenció d’una tercera persona, imparcial i amb formació específica, que ajudarà les parts a generar un acord satisfactori. El mediador vetllarà per l’acompliment de les normes dels procés i vehicularà el diàleg entre les parts. La mediació pot ser útil per desencallar conflictes entre iguals i per sentir-se millor.

A continuació us presentem algunes de les característiques d'aquest procés.

             
                             MEDIACIÓ

És voluntària, confidencial i imparcial.

Què fan els mediadors?

Els mediadors:

 • Vetllen per l’acompliment de les normes del procés.

• Vehiculen el diàleg i faciliten l'enteniment de les parts.

• Escolten i faciliten la creació d’opcions.

• Promouen l’establiment d'acords i vetllen perquè aquests siguin justos.

Els mediadors intervindran per transformar el conflicte.

NO jutgen

NO donen consells, ni solucions personals.

NO diuen qui té raó.

Quines normes regulen la mediació?

La mediació està regulada per unes normes molt senzilles, però són de compliment obligatori:

• Es parla per torns, sense interrompre's.

• S'ha de mantenir un tracte respectuós.

• Les parts han de tenir voluntat de col·laboració.

Qui pot accedir a la mediació?

Actualment, la mediació s'ofereix als alumnes de 5è i 6è de primària i a qualsevol curs d’ESO.

Com accedir a mediació?

A mediació es pot accedir de formes diverses:

• Les parts en conflicte poden fer la proposta.

• Per suggeriment d'una tercera persona (professors, tutors, mediadors o Cap d’estudis).

• Per iniciativa de mediadors del centre.

Procediment:

• Adreça’t al teu tutor.

• Posa’t en contacte amb un membre de l'equip de Mediació.

• Fes-ho saber a qualsevol professor del centre.

• Comunica-ho al Cap d’Estudis.

• O bé, a la següent adreça

sg.mediacio.ripollet@gabrielistas.org

Avantatges de la mediació

• Fomenta una cultura de centre oberta i participativa.

• Educa en la tolerància i el respecte.

• Promou el diàleg i la col·laboració entre iguals.

• Desenvolupa habilitats de comunicació i competències personalscom saber escoltar. Promou l’empatia i millora l’autoconeixement, desenvolupa el pensament crític i l’actitud reflexiva en la presa de decisions.

• Afavoreix la restauració de relacions personals.

• Implica l’alumnat en el bon clima de convivència del centre.

Límits de la mediació

La mediació no és viable quan no hi ha voluntat de col·laboració, quan existeix maltractament amb risc o desavantatge greu per a alguna de les parts, o quan es tracta d’una agressió, un acte vandàlic o delictiu.

Quines persones formen actualment la xarxa de mediació?

Un equip de professors i alumnes que, havent participat en un procés de formació, s'ofereixen per mediar.

QUI SOM? QUÈ FEM?

El Departament d´Orientació i Atenció a la Diversitat (DOAD) del Col·legi Sant Gabriel està format per professors/es representants de les diferents etapes educatives, acompanyats de la psicòloga del centre. 

El DOAD desenvolupa principalment tasques de detecció i atenció de les necessitats iferencialsde l´alumnat intervenint a quatre nivells: equip directiu, professorat, famílies i alumnat.

L’equip del DOAD es reuneix  setmanalment per treballar  sobre aquestes línies d’actuació. 

 Les línies d’actuació del Departament són les següents:

*    Detecció de dificultats en el procés d’aprenentatge i necessitats educatives significativament diferenciades.

*    Atenció i orientació individualitzada als alumnes que ho necessitin, a petició del tutor/a.

*    Assessorament a les famílies, quan sigui necessari, a criteri del tutor/a.

*    Assessorament a l’equip docent de totes les etapes, de manera individual a través de reunions periòdiques, i grupal a les reunions d’etapa i juntes d’avaluació.

*    Gestió i foment de la família com agent preventiu, mitjançant xerrades en diferents moments de l’escolaritat.

*    Assessorament a l’equip directiu del centre.

*    Assessorament als tutors en l’elaboració del Pla d’Acció Tutorial i del Pla de Convivència del Centre.

*    Elaboració i seguiment del Pla d´Atenció a la diversitat.

*    Coordinació i seguiment amb el personal de l’EAP i altres professionals externs (psicòlegs, logopedes, fisioterapeutes,...).

*    Exploracions psicopedagògiques de forma periòdica dels i les alumnes del centre