“Quan un nen/a
es porta malament” hem de veure perquè i pensar com l'ajudem a regular el seu
comportament. El càstig sovint empitjora la relació dels pares amb el fill i fa
que aquest tingui una autoimatge negativa de sí mateix. Acostumem a pensar que
un nen ha d’aprendre a cordar-se les sabates i per això l’hem d’ensenyar, però
de vegades donem per fet que un nen ha de “portar-se bé” sense que nosaltres li
diem com i perquè. Els nens/es acostumen a comportar-se adequadament a la
biblioteca, al parc, a una festa d’aniversari, al cinema, al supermercat, etc.
si els anticipem on els portem, què farem, que no es pot fer i què esperem que
faci. És a dir, si establim límits clars
respecte al que poden i no poden fer en cada situació, ens estalviem
haver de castigar-los. Per exemple, si anem al supermercat, podem explicar-los
que ens poden ajudar a agafar els productes que necessitem. D’aquesta manera,
els infants se senten contents de poder ajudar-nos i afavorim una sana autoestima,
a l’hora que prevenim “que es portin malament” perquè s’avorreixen o perquè no
saben clarament què poden fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada