L´altre dia a la classe de 6è, de forma gairebé casual (tot i que les casualitats no existeixen) vam tenir una sessió de tutoria molt especial. Vam començar a parlar dels arbres, el que implica el creixement d´un arbre, d´una llavor, les parts de l´arbre i molt especialment les seves arrels. A poc a poc, comentari a comentari ens vam anar identificant amb l´arbre i vam reflexionar sobre les nostres pròpies arrels: els nostres pares, els nostres avis, besavis... Tots provenim d´un llinatge familiar extens que ens sostè i ens lliga a la vida.
Ens vam posar mans a l´obra i cadascú va dibuixar el seu arbre, amb les seves arrels, identificant aquelles persones que els sostenien: els pares, els avis....
Aquí teniu unes quantes mostres i les reflexions que es van anar produint:
- "I el meu padrastre? Tambè el poso a les arrels?. Aquí vam veure que a les arrels hi podien tenir cabuda totes les persones que s´incorporaven a la família, sense oblidar mai els nostres pares biològics... Va ser un moment especial per a molts!
- "I els amics? Els puc posar a les arrels?" "Jo els he representat amb uns ocells a les branques" "I jo amb unes flors" - Van afegir altres nois i noies. Vam decidir que els amics no estan a les nostres arrels, tot i que ens encanta sentir-los propers i fer-lis un lloc molt especial en el nostre arbre.- "Jo he dibuixat moltes branques. Són com les meves mans i totes les coses que faig"
- "El meu arbre té un forat en el tronc i un esquirol a dins". "Què bonic!. Això vol dir que deixes entrar algú especial en la teva vida"
- "I jo he fet una caseta, pels ocells, perquè m´agrada ajudar i escoltar els meus amics"
Uau!!! Una sessió especial, plena de tendresa i emocions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada